Conjugaison du verbe Suraller

Temps disponibles
- Infinitif : Infinitif Présent
- Indicatif : Présent, Imparfait, Futur, Passé Simple
- Conditionnel : Présent
- Subjonctif : Présent, Imparfait
- Imperatif : Imperatif Présent
- Participe : Participe Présent, Participe Passé
Infinitif
Infinitif Présent
suraller
Indicatif
Présent
1s suralle
2s suralles
3s suralle
1p surallons
2p surallez
3p surallent
Imparfait
1s surallais
2s surallais
3s surallait
1p surallions
2p suralliez
3p surallaient
Futur
1s surallerai
2s suralleras
3s surallera
1p surallerons
2p surallerez
3p suralleront
Passé Simple
1s surallai
2s surallas
3s suralla
1p surallâmes
2p surallâtes
3p surallèrent
Conditionnel
Présent
1s surallerais
2s surallerais
3s surallerait
1p surallerions
2p suralleriez
3p suralleraient
Subjonctif
Présent
1s suralle
2s suralles
3s suralle
1p surallions
2p suralliez
3p surallent
Imparfait
1s surallasse
2s surallasses
3s surallât
1p surallassions
2p surallassiez
3p surallassent
Imperatif
Imperatif Présent
2s suralle
1p surallons
2p surallez
Participe
Participe Présent
surallant
Participe Passé
ms surallé
mp surallés
fs surallée
fp surallées
SURALLER
vénerieNiveau 5 (Avancé)
▪ Sens : passer sur voie
- « Les chiens s~. »