Conjugaison du verbe D%C3%A9senr%C3%A9gimenter

Temps disponibles

Infinitif

Infinitif Présent

désenrégimenter

Indicatif

Présent

1s désenrégimente
2s désenrégimentes
3s désenrégimente
1p désenrégimentons
2p désenrégimentez
3p désenrégimentent

Imparfait

1s désenrégimentais
2s désenrégimentais
3s désenrégimentait
1p désenrégimentions
2p désenrégimentiez
3p désenrégimentaient

Futur

1s désenrégimenterai
2s désenrégimenteras
3s désenrégimentera
1p désenrégimenterons
2p désenrégimenterez
3p désenrégimenteront

Passé Simple

1s désenrégimentai
2s désenrégimentas
3s désenrégimenta
1p désenrégimentâmes
2p désenrégimentâtes
3p désenrégimentèrent

Conditionnel

Présent

1s désenrégimenterais
2s désenrégimenterais
3s désenrégimenterait
1p désenrégimenterions
2p désenrégimenteriez
3p désenrégimenteraient

Subjonctif

Présent

1s désenrégimente
2s désenrégimentes
3s désenrégimente
1p désenrégimentions
2p désenrégimentiez
3p désenrégimentent

Imparfait

1s désenrégimentasse
2s désenrégimentasses
3s désenrégimentât
1p désenrégimentassions
2p désenrégimentassiez
3p désenrégimentassent

Imperatif

Imperatif Présent

2s désenrégimente
1p désenrégimentons
2p désenrégimentez

Participe

Participe Présent

désenrégimentant

Participe Passé

ms désenrégimenté
mp désenrégimentés
fs désenrégimentée
fp désenrégimentées
DéSENRéGIMENTER
sociologieNiveau 6 (Avancé)

▪ Sens : désembrigader

  • « On d~ les enfants trop fortement encadrés. »
  • « On se d~. »