Conjugaison du verbe D%C3%A9sancrer

Temps disponibles

Infinitif

Infinitif Présent

désancrer

Indicatif

Présent

1s désancre
2s désancres
3s désancre
1p désancrons
2p désancrez
3p désancrent

Imparfait

1s désancrais
2s désancrais
3s désancrait
1p désancrions
2p désancriez
3p désancraient

Futur

1s désancrerai
2s désancreras
3s désancrera
1p désancrerons
2p désancrerez
3p désancreront

Passé Simple

1s désancrai
2s désancras
3s désancra
1p désancrâmes
2p désancrâtes
3p désancrèrent

Conditionnel

Présent

1s désancrerais
2s désancrerais
3s désancrerait
1p désancrerions
2p désancreriez
3p désancreraient

Subjonctif

Présent

1s désancre
2s désancres
3s désancre
1p désancrions
2p désancriez
3p désancrent

Imparfait

1s désancrasse
2s désancrasses
3s désancrât
1p désancrassions
2p désancrassiez
3p désancrassent

Imperatif

Imperatif Présent

2s désancre
1p désancrons
2p désancrez

Participe

Participe Présent

désancrant

Participe Passé

ms désancré
mp désancrés
fs désancrée
fp désancrées
DéSANCRER
marineNiveau 6 (Avancé)

▪ Sens : lever l'ancre

  • « Le marin d~ le bateau. »
  • « Le bateau se d~. »